Qualitat & preu
per marca

El criteri decisiu. L'elastà es degrada sol en 2-3 anys i el pantaló dona de si i no recupera, per molt bé que el cuidis. Amb cotó pur, la peça s'emmotlla a tu i t'aguanta 5-8 anys.

12-16 oz = resistent i estructurat, desgastos amb caràcter. Menys d'11 oz = lleuger i còmode, però es desgasta abans. Els d'11,5 oz són de primavera-estiu. Si no ho publiquen, palpa: un denim amb cos es nota a la mà.

Candiani (Itàlia), Kaihara (Japó), Kuroki, Shinya. Si la marca la diu, és bon senyal. Compte: no tots els models d'una marca la porten — mira l'apartat de producció de la fitxa. Si «weaving» i «dyeing» diuen Japó, és japonès; si diuen Xina, no.

Gira la camal: vora plana i fina amb un filet de color = selvedge; vora gruixuda amb ziga-zaga (overlock) = normal. El selvedge indica teler de llançadora i sol venir acompanyat de bon cotó, però un denim no-selvedge de bona filatura el supera.

Costura de cadeneta al baix (crea l'efecte «roping» en desgastar-se), reblons als punts de tensió, i costures de l'entrecuix atapeïdes i dobles. L'entrecuix és on moren el 90% dels texans.

Fosc i llis és millor que amb «efecte rentat»: els desgastos artificials ja han consumit vida útil del teixit i li treuen la gràcia d'evolucionar amb tu. Evita els esquinçats de fàbrica: són punts febles prefabricats.

100% cotó (popelí, oxford, twill) o mescla amb lli. Evita el polièster i les etiquetes «no iron», que solen amagar acabat químic sobre teixit prim: no transpiren i s'esgroguelen.

És el que sosté la camisa. Ha de tenir entretela cosida, no encolada. Truc: palpa'l — si el fa bombolles o se sent com cartró enganxat, és fused i es desenganxarà amb els rentats. Un coll bo és ferm però flexible.

Com més atapeïdes, millor: unes 7-8 puntades per cm és senyal de camiseria seriosa. Mira les costures laterals: si són franceses (tancades, sense fils vistos per dins) és un acabat de gamma alta.

Nacre (gruixut, irregular, fred al tacte) contra plàstic (lleuger, uniforme). Cosits en creu o amb peu de coll reforçat. Un botó que balla amb els dits acabarà saltant.

En camisa de ratlles o quadres, mira on cauen a la butxaca del pit, a l'aixella i al coll. Que continuïn és la marca de la casa d'una camisa ben tallada.

Del revés: 1,5 cm o més als costats. Sense marge, un sastre no te la podrà entrar ni treure mai.

150-185 g/m² = samarreta amb cos, opaca, que cau bé. 110-120 g/m² = molt fina, d'estiu, i en colors clars pot transparentar. No és pitjor qualitat, és un altre propòsit — però assegura't de quin compres.

Pima o Supima (fibra llarga) fan menys boletes i duren més que el cotó estàndard, perquè costa que se n'escapi una punta i s'enredi. El merceritzat guanya resistència i una lleugera setinada.

Ha de portar ribet cosit amb reforç i recuperar la forma en estirar-lo suaument. Si es queda ondulat, es deformarà al mes. Mira també la cinta de reforç d'espatlla a espatlla: si hi és, és bon senyal.

Amb costures als costats (side-seamed) la peça està tallada per emmotllar-se al cos. Tubular (sense costura lateral) és més barat de produir i tendeix a torçar-se amb els rentats.

Amb lyocell o modal: tacte més suau i millor caiguda, però més delicat i fa més boletes. Amb elastà: recupera millor la forma, però és la fibra que es degrada primer — mai assecadora.

Llana, merino, lambswool, caixmir o mescles amb cotó. L'acrílic no abriga, fa boletes de seguida i no les deixa anar. Alerta: les boletes de fibres sintètiques es queden enganxades; les de llana o cotó acaben caient soles.

Mira el jersei a contrallum: si es transparenta molt, la densitat és baixa i deformarà. Un punt bo té pes a la mà i no deixa veure la trama.

El senyal de gamma alta és el «full-fashioned»: les peces es teixeixen amb la forma ja feta i s'uneixen amb costura enllaçada (linking), en comptes de tallar el teixit i cosir-lo. Mira la unió de l'espatlla — si es veu un tall overlocked, és producció barata.

Els elàstics han de recuperar en estirar-los. Si es queden donats a la botiga, imagina't als sis mesos.

Com més fi és el merino, més tendència al pilling per fregament (motxilla, cinturó de seguretat). No és necessàriament mala qualitat, però afecta com es veurà als mesos.

La comprovació clau. Pessiga la solapa entre dos dits, just a sobre del primer botó, i frega les dues capes com si les separessis. Si notes una tercera capa que llisca lliure entremig, és entelada (canvas): s'emmotllarà al teu pit amb els anys. Si les dues capes semblen enganxades com un cartró, és fused (encolada) i amb el temps es deforma i fa bombolles.

És entelat, mig-canvas o fused? · Quantes proves fan? (una = MTM; dues o tres amb prova embastada = t'acostes a bespoke) · De quina filatura és el teixit? Si responen «teixit italià» sense dir el nom, mala senyal.

Ha de seguir la teva línia natural, sense que la costura sobresurti ni caigui. Massa estructurada fa efecte «bossa de paper». És l'arranjament més car i difícil: si no encaixa d'entrada, canvia de peça.

Decisiu si vols que et duri anys o si guanyes o perds pes. Mira el centre de l'esquena i els costats: ha d'haver-hi tela sobrera. Sense marge, no hi ha arranjament possible.

Els ulleters cosits a mà (irregulars, densos, lleugerament abombats) són senyal de bona factura; els fets a màquina són plans i perfectes. Botons de banya o nacre, no plàstic.

Viscosa o cupro (Bemberg) transpiren; el polièster no i et farà suar. Mira que estigui cosit i no encolat, i que tingui plec de moviment a l'esquena.

És l'error més comú. El lli es queda arrugat i no recupera — això no és mala qualitat, és com és la fibra. El mateix val per a la viscosa. Aquest test només serveix en cotó, llana i mescles.

Mira'l a contrallum. Un lli molt fi es transparenta i s'esquinça abans; un de gramatge mitjà-alt cau millor i dura molt més. Per a pantalons, busca cos.

El lli pur és el més fresc i el que millor envelleix (guanya suavitat amb cada rentat). Les mescles amb cotó s'arruguen menys però refresquen menys. Amb viscosa, cau millor però és més delicat.

El lli encongeix un 3-5% al primer rentat. Si el compres just de cintura, tens un problema. Pregunta si ve prerentat.

Els nusos i el gruix desigual del fil («slub») són característics del lli de veritat, no defectes. Un lli massa uniforme sol portar mescla.

En peça tècnica, el niló i el polièster guanyen en impermeabilitat, pes i resistència a l'abrasió. Aplicar el criteri «com més natural millor» aquí és un error. En abric de vestir, en canvi, llana com més millor.

Plomes (down): més calent i lleuger, més car, però inútil si es mulla. Sintètic: més pesat, però funciona mullat i costa menys. Mira el fill power si és de plomes: com més alt, més aïllament per pes.

Cremalleres YKK i que llisquin sense encallar-se: en exterior és el primer que falla. Si és impermeable, mira que les costures estiguin segellades per dins (cinta termosegellada).

El factor que més allarga la vida en aquesta categoria. Barbour re-encera i repara; Patagonia té garantia de per vida i Worn Wear. Una peça reparable de 300 € surt més barata que tres de 120 €.

Mira el percentatge: 100% llana > 80% > 60%. És exactament on algunes marques han retallat en silenci els darrers anys — un abric que abans era llana pura i ara en porta un 60% no és la mateixa peça.

Renta'ls cada 5-10 usos, no cada cop. Entremig, airejar-los una nit és suficient. Si són raw (crus, sense prerentar), aguanta els primers mesos sense rentar-los perquè els desgastos es marquin al teu cos.

30° del revés, cicle curt, sense suavitzant. Corda la bragueta i els botons abans. Si vols preservar el color al màxim, a mà en aigua freda.

Mai assecadora — encongeix, debilita el cotó i destrossa els baixos. Penjats per la cintura, a l'ombra.

Per ordre: entrecuix (fregament de cuixes), forro de butxaca, i baixos si s'arrosseguen. Repara l'entrecuix a la primera senyal — quan es veu blanquinós, abans que s'obri. Un sastre t'ho reforça per 10-15 € i dobles la vida del pantaló.

Uniqlo 3-5 anys · Levi's 501 4-6 · Hussars Candiani 5-8. Amb bon tracte, qualsevol pot passar dels 8. Els Nudie tenen reparació gratuïta de per vida amb taller a Barcelona.

30° màxim, cicle delicat i centrifugat baix (el centrifugat fort és el que marca les arrugues profundes). Sense suavitzant: apelfa la fibra i li treu la frescor. El lli guanya suavitat amb cada rentat.

Sense assecadora (encongeix fàcil). Penja'l encara humit i estira les costures amb les mans: així s'allisa sol i t'estalvies la planxa.

Si en vols, amb la peça humida i temperatura alta amb vapor, del revés per no fer brillantors. En sec no n'hi ha res a fer.

El lli encongeix un 3-5% el primer rentat. Si són nous i van justos de cintura, compte.

Penjats, no plegats — els plecs marcats de calaix costen molt de treure. I mai desar-los humits: fa fongs i taques.

30° del revés (protegeix el color i els estampats), cicle normal. Sense suavitzant si vols que el cotó segueixi absorbint la suor. Renta-les després de cada ús: la suor fixada groguja els aixellats.

Evita l'assecadora: encongeix i deforma el coll. Si en fas servir, temperatura baixa. Penja-les pels laterals o eixuga-les en pla, mai per l'espatlla amb cintre prim (deforma els muscles).

És el punt feble. No la estiris pel coll en posar-te-la ni te la treguis per darrere. Plegada al calaix, mai penjada de cintre.

Surten pel fregament (motxilla, cinturó de seguretat). Es treuen amb una maquineta llevaboletes o rasant amb una fulla; no estiris els fils.

Amb lyocell o elastà (com les Hackett): rentat delicat, res d'assecadora — és el que més ràpid mata l'elastà — i sense suavitzant.

1. Renta menys del que creus.
2. Sempre en fred (30°) i del revés.
3. Mai assecadora si vols que la peça duri.
4. Mai penjar peces de punt mullades — s'eixuguen en pla.

Pràcticament sempre no: apelfa les fibres naturals, redueix l'absorció del cotó, arruïna el tacte del lli i les tovalloles, i no aporta res que el teixit necessiti.

Per color i per tipus de teixit. Rentar una samarreta de seda amb texans és garantia de fregament i boletes. Les cremalleres i botons cordats abans de rentar.

Una costura oberta o un entrecuix desgastat costen 10-15 € a un sastre i poden doblar la vida de la peça. És la inversió amb més retorn de tota aquesta guia.

Tenir 3-4 peces del mateix tipus i anar rotant-les fa que durin molt més que 2 de molt usades: el teixit necessita descansar i recuperar forma entre usos.

Cotó · 30° · 600-800 r.p.m.
El cotó pur aguanta el programa d'algodón sense problema, però baixa el centrifugat del màxim (1400) a la meitat: és el que marca les arrugues i estressa les costures. Del revés i sense suavitzant. Alternativa: Mix a 30° si van poc bruts.

Cotó · 30° · 800-1000 r.p.m. del revés. A 30° i amb centrifugat moderat, el programa de cotó ja és prou suau: el cotó és una fibra resistent i el que la fa malbé és la calor i el centrifugat alt, no el programa.

Quan sí que val la pena Automàtic delicat: gramatges molt fins (la Hussars extrafina de 110 g), mescles amb lyocell o elastà, estampats i serigrafies, o peces que només vulguis refrescar. Peatge: càrrega màxima de 3,5 kg i res ajustable (30° i 800 fixos) — amb una càrrega normal es queda curt i la roba no es mou bé, que és pitjor.

A la pràctica: bàsics de cotó al programa de cotó, i reserva l'Automàtic delicat per a la tanda de peces fines i mescles. Així ja estàs separant per teixit, que és el que de debò evita el desgast. Si van poc brutes, Ràpid 15/30 min a 30° compleix i estalvia molt.

Delicat/Seda · 30° · sense centrifugat o 400 r.p.m.
És exactament el programa per a aquesta peça: el manual el descriu per a seda i viscosa. Dins de bossa de malla i amb detergent de delicats. Recorda: assecar en pla, mai penjada mullada.

Llana · 30° · 400-600 r.p.m.
El tambor mou el teixit amb pauses llargues expressament perquè no encongeixi. Detergent específic de llana, mai el normal (els enzims ataquen la fibra). Assecat en pla, sempre.

Cotó · 30° · 400-600 r.p.m.
El lli tolera bé el programa de cotó, però el centrifugat baix és clau: és el que evita les arrugues profundes que després no marxen. Treu-lo encara humit, penja'l i estira les costures amb les mans.

Automàtic delicat (30° i 800 màxim, no ajustables) o Delicat/Seda.
Per a les samarretes Hackett de cotó-lyocell-elastà. Mai assecadora: la calor és el que degrada l'elastà més ràpid, molt més que els rentats.

Sport · 30-40° · 800 r.p.m.
Detergent específic i gens de suavitzant (tapa els porus del teixit tècnic i li treu la capacitat d'evacuar la suor). Si va molt bruta, el manual recomana passar-la a Sintètics.

El més eficient per a càrregues grans de cotó mixt poc delicat: tovalloles, llençols, roba de casa. Ull: la temperatura s'ajusta sola segons la càrrega i no es pot modificar, així que no és el programa per a peces que exigeixin fred garantit.

Vaporitza peces seques per estalviar-te la planxa: fins a cinc camises. No hi posis detergent. No serveix per a seda ni llana — el vapor és calent i les fa malbé. Penja-les immediatament en acabar.

Si segueixes aquesta guia rentaràs gairebé sempre a 30°, i això fa que s'acumulin bacteris i restes de detergent al tambor (és el que provoca la pudor d'humitat a la roba acabada de rentar). El manual ho avisa: el pilot parpelleja quan fa temps que no es fa cap programa a 60° o més. Fes Neteja tambor cada 1-2 mesos, amb detergent en pols amb blanquejador d'oxigen, la meitat de dosi, sense suavitzant i amb el tambor buit.

Dins del tambor la roba no «sura»: es frega contra si mateixa milers de vegades. Un texà pesa molt i és rígid, així que colpeja i frega les peces fines com si fos paper de vidre tou. Els punts concrets:

• La ferramenta. Botó, reblons i cremallera són metall dur. Enganxen fils, fan carreres i acaben forant teixits fins.
• El teixit sarja. El denim és aspre i dens: és abrasiu per si sol contra el cotó fi, i és el que aixeca les fibres que després es fan boletes.
• El pes mullat. Un texà xop pesa molt i, en el centrifugat, aixafa i estira el que té a sota.
• L'índigo. Els texans nous deixen anar tint els primers rentats; una samarreta clara al costat l'absorbeix.

Mínims: corda la cremallera i el botó i renta'ls del revés. Millor: tanda de texans i pantalons per una banda, punt i samarretes per l'altra.

1. Baixa el centrifugat abans que la temperatura — deforma més la força que la calor.
2. Separa per teixit, no només per color: rentar una samarreta fina amb texans és garantia de boletes i desgast (vegeu el punt següent).
3. No omplis el tambor del tot: la roba necessita espai per moure's o no es renta bé i es fa malbé més.